Les coses senzilles son les que salven. De salvar, guaita, salven moltes coses. Una cançó, per exemple, salva. Una cançó, de sobte: La rue ne te reprendre pas. Breut. I un record. O uns records. Un record, posem per cas. Un gest en el marc d’una conversa: ‘La vida és això’, i fer el gest amb les mans de les ones gravitacionals. Ja m’enteneu.
Les coses que salven. Los sindicats no salven, per exemple. El poder no salva, per exemple. Matinar salva, però. I escriure salva sempre. Salva perquè endreça. Lleva’t, fes-te el cafè de seguit i de seguit no caiguis en la trampa del soroll, de la tele, de la ràdio. No, salva’t: No facis res. Estima’t. No estimaràs res si abans no t’has refet del somni.
Jo reso, per exemple, però tu no ets jo. Llegeixo l’Evangeli del dia. Dono gràcies per esta pau que tinc la sort de viure.
Escolta’t. Imagina que saltes, de sobte, a les entranyes de la teua pau, del teu centre. Estima’t, domés. L’amor, domés. La llibertat. Diga-li com vulgues.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!