Travessem lo llac i alhora travessem les nits que ens han acompanyat tots estos dies que hem estat junts. Per què no dir-ho: t’he vist tremolós, a l’hora de l’adéu. Fa fred. Estem a les acaballes del novembre i la nit és fosca. Si tanco els ulls -no sé per què- recordo el dia que vas marxar a cercar la cervesa que mos mancava per acabar de passar la tarda. La calma de l’agost, passades les festes.
Xics, xiques, lo circ ha marxat a un altre poble, però el pallasso de la maleta no ha sortit del bar, encara. Diu que li van comentar que hi havia un camí pedregós que Déu va fer amb llurs mans només per a ell, pel dia que vingués a la nostra vila a presentar l’espectacle de la sabata foradada i la maleta buida.
Travessem lo llac i l’única estrella que avui es divisa té son. Divendres. Sabíeu que els divendres és lo dia de regar i plantar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!