La matèria es desintegra: estic a punt de despertar. L’aire corre, han passat les hores. La vesprada, la salabror a la meua pell. Em desvetlla el silenci i el xiscle d’unes gavines. Benvingut al món, redell. Aquells miserables amb metralleta només han estat un malson. És curiós que ara, un cop despert, m’adone que jo no era del seu bàndol. M’hauran matat, definitivament, i per això he despertat? M’ho penso. Ho sospito. La violència em fereix l’ànima. Jo no he nascut per a viure en un món així. Què se’n vagin.
PS. M’heu de disculpar perquè fa molts mesos que no publico ‘el pronòstic de la setmana’. Deixeu-me consultar els astres i les cases i m’hi poso de cara a la següent entrada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!