La claror del capvespre
fecunda l’aigua del mar
i la prenya de quietud
amb el refilar constant
de les joves grunetes,
els pardals i la palput.
Aquestes hores en blanc
son la senyal més sublim
dels anhels dels nostres cors.
Son l’aire que respirem
després de tornar a néixer,
quan el somni s’acaba
després d’una dormida
i ens sentim estranys i lluny
dels cossos i les coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!