Solcades

Després de dinar
la claror de la tarda
pren per la cintura
els carrers costeruts,
deserts i eixuts.
L’hora dels amants
mandrosos, farts,
és esta i cap altra.
La cafetera del bar,
la conversa lenta
dels pagesos vells
i gairebé muts.
Però brillen les veus
de la canalla
que torna al col•legi.
El vent és suau
o potser no bufa gens.
Tant se val, això,
car manquen encara
les campanades de les tres,
greus o sòrdides
si hom les escolta atent,
de la plaça estant.
Solemnes, volia dir.
Avui fa anys la Michela
i tot és com abans.
Com abans, gairebé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!