I
Cerco la vida als porticons
dels vells terrats i les golfes.
Anhelo aquell record sobtat
que em trasllada a la infantesa,
a la meua vida al poble,
a la llum d’uns carrers de gents
que han anat envellint, morint,
i d’una altra gent que empeny
el feixuc pas d’uns anys estranys.
I tanmateix, un bri d’aire
du l’emoció retrobada,
quan pareixia oblidada,
i em quedo astorat i callat
i ingènuament esperançat.
II
Al migdia, en la penombra,
la iaia i jo treiem l’arròs
i a la taula l’escampàvem
i foragitavem los corcs.
L’olla de l’aigua bollia
amb l’oli i una cabeça d’alls
i dues cebes senceres
i les tomaques de penjar.
No mancava el puntet de sal
per a un solemne arròs caldós.
III
Escric per reviure el passat
i tot l’amor de ma iaia
i aquell poble que ha anat morint,
silenciós, obstinat, calmós,
després d’un migdia alegre
rere les cortines blanques
dels menjadors de les cases.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!