Hi ha una actitud que em fa cagar: el victimisme. El de qualsevol bàndol. Rere una postura victimista s’oculta quelcom tèrbol. Per això, quan vaig llegir l’opinió de na Txell Partal sobre això dels xarnegos, em va semblar un article excel•lent.
Senzillament, perquè és honest i estic segur que és la primera volta que llegeixo una posició creïble i ben trenada sobre aquest tema que tant agrada als malfeiners de sempre.
Als que envegen, als que van de perdona-vides pel món, als micos que es senten més còmodes segregant i competint que cooperant, cercant l’entesa i dignificant l’espècie. I això ho dic jo.
Decibelios, Creu de sant Jordi. I això també ho dic jo perquè tot i que no ve al cas tenia ganes de dir-ho des de fa temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!