De rerefons i a contracor, la malaltia. Esdevé un dia, sense saber-ho, i pronte escala per tots los racons de l‘ànima i esdevé el cor mateix de tota expressió, just després d’anomenar-la per primera volta. Sempre hi ha una primera volta, una primera prova, una primera espera, una primera pulsió de la mà atravessant la geografia incerta i alhora coneguda de la pell. I el primer despertar després d’aquella primera nit que dediques a escoltar-te com mai abans havies fet, a punt per acceptar que això i tot va de viure fins que un dia s’acaba tot això i el temps tampoc té tanta rellevància comparat amb la sort d’haver nascut i haver estimat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!