Ni un sol comentari benevolent en relació a l’Oriol Junqueras d’Esquerra Republicana de Catalunya a la crònica que ahir en va fer Arnau Lleonart sobre el seu míting a la Universitat Catalana d’Estiu. Inquietant, si més no. Perquè en Junqueras (que no és pas sant de la meua devoció, entre altres motius perquè no és sant tot i anar pel bon camí en aquest sentit) sospito que és una persona molt intel·ligent. Jo respecto molt les persones intel·ligents perquè acostumen a no agradar gaire i perquè estimen la llibertat i són honestes i sensibles. Bé, d’entrada vull dir això i sóc sincer malgrat haver-lo posat de volta i mitja jo mateix i ací mateix. I vull dir que en Junqueras, tot i considerar-lo una persona -segurament- molt intel·ligent, penso que és un polític badoc. Sí, ser badoc també és propi de la gent que pensa. Però hi ha una cosa que m’inquieta, com deia, i és aquesta badoqueria que no m’acabo d’empassar. Sempre he pensat que el ‘procés’ és una història que no s’ha contat, encara. Que de l’Horitzó 2030 i de la Taula de diàleg i en Rufián Fraga enllà, no en sabem de la missa la meitat. És clar, digueu-me dolent, poca-solta, desconfiat, paranoic. Doncs sí, així ho penso. Aquesta història estaria molt bé que un historiador com en Junqueras ens l’expliqués, ni que només fos amb quatre pinzellades, si vulgués, per anar fent. Si ens fes el favor als ciutadans i fes el favor també als i les historiadores del món actual d’ara i de demà. Potser així les males crítiques no serien tant ferotges? La història, no una auca a base d’hemeroteca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!