Solcades

Davant del soli, l’humil sent la majestat de l’amor que li brolla de l’aigua viva del seu cor. Ve de lluny, de les clarors del sol i les ombres de la fe pregona. Una margenada seca va edificar. Ella a soles, per causa d’un infaust prodigi que va vèncer. D’una bonesa incorruptible, d’una bellesa sense rèmora. Camí. Font de l’emancipació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!