Ara sortirà el sol i al cap d’una breu espera estos núvols que veus a l’oest cobejaran la seua energia sobre natros. Això serà, però, un intent més de xopar tot allò que té ànima i allò que en un temps remot va sucumbir per sempre per esdevenir part d’una cosa meravellosa i a dia d’avui sense importància; com una còdol o un granet d’arena gairebé impossible. Tot això va passar i tot això passarà una altra volta, creu-t’ho. I les fulles de la carrasca? Vindrà la rabosa i al vore-les esclatarà a riure. Jo volia ser una rabosa. Una rabosa de dol i ferida a causa d’un conflicte entre humans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!