I
Mentrestant, l’aigua de la séquia corre i això em recorda els dies tristos en que la meua vida s’anclava en les profunditats d’una buidor blanca i marina, una existència de camins amb espills que em confonien i em causaven angoixa. Heu anhelat la nit? I les estrelles de la nit? Perquè a mi em salvà Jesús, el meu Déu que vora la mar, de nit, a l’hivern, em penetrava pel cor i em duia la calma. Tant sol, sempre, tant estrany, però Ell venia i em duia la pau. La seua Pau. M’agradaria que tu que llegeixes això experimentessis aquest bri de força que només Déu pot encomanar-te quan la teua vida és un set per on s’escolen tots els efectes d’un trauma.
Estima. Escolta. No hi ha secrets, ni misteris: estima, escolta. No hi ha absolutament res al marge de Déu. El gest d’amor més sublim i més potent rau en el fet d’escoltar. Qui sap escoltar és un virtuós. Sàpigues escoltar a Déu a través de la Bíblia. Familiaritza’t en la seua paraula. Escolta’l i tingues per cert que Ell t’escolta. Deixa’t acollir, a casa, a l’Eucaristia, a tot arreu. Aquest és el millor consell que puc oferir-te.
II
I plorava d’emoció. Com més em maltractaven, amb més ganes, amb més forces. A voltes ho recordo a missa de set. Tant se me’n dóna el que penseu. M’emociona la certesa d’estar al lloc on està Jesús. Al seu costat, a la vora del setge per la Pau. De compartir la vida amb Ell. De tanta sort.
III
Hi ha celebracions que qualsevol país normal té en compte. Catalunya, que evidentment no és un país normal, prescindeix, sospito, de posar l’accent, enguany, dels 1000 anys d’història de Montserrat. En parlaré al bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!