Conèixer la nació implica un exercici profund d’introspecció. Estem a punt de perdre-ho tot en qüestió de poques dècades. La lògica dels esdeveniments i de la manera de digerir la informació ens fa persones alienades.
L’única manera de conservar la llengua no només passa per emprar-la sempre. Tothom sap que això no és possible i que aquesta és una manera feble de combatre el bilingüisme, perquè si no va acompanyada de lleis que s’observin i es respectin, la llengua catalana acabarà esdevenint d’ús administratiu, símptoma i preludi de la seua fi a nivell social.
El català no pot competir amb el castellà i si perdem la llengua, la colonització serà absoluta. Perquè tothom sap que l’ús d’una llengua també implica una manera d’entendre la vida i les sociabilitats. La llengua és la mare i per ella hem de lluitar. No m’agrada la paraula lluitar, m’estimo més altres mots com cooperar.
L’anomenat ‘procés’, des del meu punt de vista, ha posat en evidència de manera rotunda i radical que l’estat espanyol ens considera els seus enemics històrics i és capaç de qualsevol atrocitat per fer-nos desaparèixer. Jo no en tinc cap dubte. Cap. L’estat espanyol pretén la liquidació de la nació catalana, a la curta o a la no tant curta, però efectiva. Si no ens adonem d’aquesta realitat i no som capaços de defensar pacíficament el nostre honor, Catalunya esdevindrà un annex més del pensament i la ideologia espanyolista. Més que no pas ara, que tothom sap reconèixer que l’odi contra nosaltres és una constant quotidiana en tots els àmbits.
Cooperem. Seguim. No perdem el nord. Si ho fem units, ho tindran més complicat. Des de l’alegria i l’esperit cordial i pacífic, no se’n sortiran. L’estat català ha de ser l’objectiu a assolir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!