Solcades

Estiu. L’estiu és la canya. Tot allò que podem oferir-nos a l’estiu és calma, tranquil•litat. Llegir i escriure; deleitar-nos amb la mar de fons i una seguit de crepuscles per a engreixar l’ànima. Ordena’t i endreça’t, que venen forts. Les feres s’agombolen fins que comença el setembre. És propi dels valents afrontar la canícula a la intempèrie. És propi de persones que no tenen por a res. I les vesprades al terrat? I les vesprades al tros? Ah, això sí, oi? És ben bé allò dels grills folls de la nit i el record de les cigales d’havent dinat. Nit (o tornar a la vida després d’un jorn lluminós, capaç d’encegar la ment). La nit. Lluna i coixí. Un meló de tot l’any i la conversa sobre tendreses amb dos o tres amics, al terrat de casa. Qui en vol més? I la llima, fresqueta, i les primeres figues del bancal. Qui en vol més? I després, el somni. El somni que regalima. Déu meu, quina fortuna, quina riquesa i quina enveja que fem sense voler presumir-ne. Tanmateix, la nit. Així mateix, la nit. I l’aire que s’escola pels finestrals dels baixos de les cases. Ara vens? T’ho regalo tot. I llibres i besades i disvarats escampats per tota la casa. Ara vens? Au, encara no has celebrat prou la meua desgràcia? Espavila’t abans no siga massa tard, encantat. I la complicitat dels amants i la joia dels que esperen ser estimats. Les nits dels estius! Veniu a perdre el temps i a perdre-ho tot. A perdre! Oh, amor meu, quan arribes envia’m un missatge! I la dolça lluita dels llibertaris i l’amarga derrota dels que som cristians. Oh, Déu meu, una altra nit de salabror als llavis i les galtes. La salabror. La salabror que s’anticipa a la nostàlgia de la tardor. Miralls, reflexes. Anhels de voler ser una semblança d’heroi i elevar-se a la magnitud del mite una nit i una altra. Això també és estiu però no es diu, però la ciència ho sap. Ja podeu riure, ara. I la conversa esdevé silenci i l’aire no minva. Vols dir que tot plegat no és un misteri? La física quàntica, ull amb la física quàntica, que en diu de gruixudes. Els independentistes serem majoria, ja voreu. I diràs que ja m’adormo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!