Solcades

Eduard Solà Agudo

26 de desembre de 2022
0 comentaris

Confiança

I

I passà de llarg lo Nadal i els trens continuaven passant també de llarg. Hom confiava que la pluja arribés i el febrer enfarinés los cims. Però els cims també passaren de llarg el dia de la teua partença i l’estació va romandre tancada per sempre més.

Escoltes el xot, de nit? De nit los xots esperen arraulits que els dies s’allarguen per emprendre el seu viatge cap al Sud. Això m’ho contà un biòleg. Les grunetes, en canvi, viatgen del Sud fins los nostres terrats. No vos pareix fascinant, això? Encara dubteu que els animals, qualsevol d’ells, no tingue ànima i consciència? Per què dubteu de la cultura de cada espècie?

II

Anys enrere vaig ser pastor, amb un ramat propi de cabres de llet. Jo he matat cabres i altres animals i avui em sento culpable.

Jo he matat cabres que tenien un nom que jo mateix els vaig posar. Elles confiaven en mi i jo les vaig fer matar. Soc un miserable. Qui vos digue que no és això, ni així, menteix o és un fill de puta mentider.

Hi ha mirades que no s’obliden mai. Ho sento profundament.

III

Hi ha joves de 40 anys que prefereixen viure enganyats, en les seues pròpies pors i pedanteries d’adolescents. Al poble tot se coneix. Al poble parlen més los silencis que les certeses.

Hi ha joves de 40 anys que son porucs i envelleixen i moren i aleshores tothom, de portes endins, diuen que eren dòcils i ‘progres’, però que no hi podies confiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!