‘Quina necessitat tens de complicar-te la vida, Solà?’ En Jordi em formula aquesta pregunta retòrica i jo callo, tanco els ulls, compto fins a deu i tot seguit clavo la mirada en los seus ulls. En Jordi em somriu i jo resisteixo l’embat: ‘No és el moment d’arriscar, ho entenc, en sóc conscient, t’asseguro que ho he meditat a fons, però és una bona terra. Si planto a l’abril, d’ací cinc anys en treuria 4000 litres, potser més, i el preu juga al meu favor’.
En Jordi calla, alça el braç i la xica del bar li diu ‘què voleu?’. ‘Jo faré un cremat’, li respon. Jo demano un cafè amb llet i un fartonet, que ací a la granja de Nando els fan bons.
En este impàs de temps penso que l’amic Jordi té més cap que cames. A la Cooperativa tots diuen que els preus van a l’alça, però no pels productors. Que hi ha una crisi que no acaba d’arribar que mos ha de deixar més morts que vius, que qui a hores d’ara tingue quatre perres, que les conserve i passe de cacaus.
M’ho penso. Tinc ganes d’arribar a casa i fer quatre números. Fer los meus quadrants i filar prim. Alguna cosa em diu ja, però, que a en Jordi no li manca pas raó i això, val a dir-ho, reforça la meua confiança i amistat en ell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!