Solcades

Cercar la felicitat per damunt de tot, en la soca de les hores, en els carrers dels mars que ens acullen. En la natura, al barri, a la feina que t’encomana el cosí i l’amic. En el vers i de seguit en l’estrofa. En la paraula viva i l’espera. En els articles que et recomanen. En els acords i les diferències. En la bonesa i la solidaritat. En les gràcies a la vida i les gràcies a Déu per tanta abundància. En la tristesa, cercar la felicitat per damunt de tot. La felicitat en la mare, en el pare, en la germana, els fills, en la família. En la mesura de les coses que se’n van i no tornen. En els sants. En l’oració del matí, en les Completes. Només la felicitat mos salvarà. Només la llibertat mos farà més conscients dels nostres defectes. Dels meus defectes. Només la felicitat farà possible que mos estimem a fi de bé. De veres. Autènticament. Quan siguem fora, els elefants mos recordaran com allò que haguéssim pogut ser i no vam atrevir-nos a explorar. Jo només tinc por de la teua por (Shakespeare). Povalades de volves de neu banyaran les autopistes que reguen el cor i el cervell i fan créixer les ungles als vint dits. Tot està per fer i tot és possible (Martí i Pol). Serà fecunda la vida perquè ja ho és ara que et desesperes i penses que no hi ha un futur digne per a viure. Jo, Eduard Solà, em jugo l’honor en favor de la teua ànima. No et conec, però sé que hi ets i Déu et necessita en la solitud i el capteniment i així com ets i ara estàs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!