El cerç bufa de valent i deixa els carrers solitaris. La nit i el cerç estimben paraules i arrosseguen la fullaraca de les oliveres. La casa en silenci, els llits amb llençols netíssims, els cossos en pau. Una nit, una altra nit, rere els vidres de la finestra de la cambra. Estels, la lluna creixent. No hi ha ombres, només remors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!