El poble ho deia, però ningú ho pensava: ‘Este Gerard fa catúfols!’ Les envejoses deien: ‘Este xic fa catúfols com son iaio’. I Gerard somreia i el seu somriure durava tot lo dia, també quan sortia de l’escola, al migdia. I a l’horabaixa i de nit.
Saltava del llit d’una revolada i esmorzava una llesca de pa torrat amb oli i un got de llet de cabra que sa mare havia munyit unes hores abans, quan encara era de nit. Sortia als porxos del mas, mirava com campaven les gallines o com mandrejaven los gats i els gossos i somreia. Somreia de felicitat, de plenitud, de benestar. Perquè creixia l’alfals que el pare sembrava per als conills o el melonar de baix de la figuera. Aquella era la millor vida que podia esperar i malgrat la seua jovenesa n’era ben conscient i n’estava cofoi.
Gerard era un llamp de xiquet. Son pare, per a que dormís pla, li donava tisana d’arç blanc o flor de taronger. Gerard, fins i tot quan dormia, semblava que rigués. En sortir de l’escola, prenia la bicicleta i d’amagatotis anava a pispar grans de moscatell al prat del tio Catxo. Catxo tenia els ulls més tristos del poble i una volta s’esbatussà de valent amb la guàrdia civil per motius que ningú va comprendre mai.
Lo tio Catxo esperava l’arribada de Gerard amagat rere un antic contrafort del seu corral. Gerard deixava la bicicleta uns metres enrere, camuflada en un bancal de garrofers vells. Catxo ho sabia tot, però sentia una nostàlgia estranya quan veia l’eixerit del Gerard furtar un a un els grans de moscatell. Aleshores, lo tio Catxo rememorava els dies en que els carros anaven a veremar o a plegar olives i s’aturaven a ca seua a enraonar. Però ara ell era una persona solitaria i trista.
Gerard sabia que el Catxo era una persona diferent, una ànima que esperava i esperava i esperava. I en Catxo, certament, esperava el dia que els carros carregats de garrofes tornessin a passar per aquells camins polsegossos, de cara al migdia. I esperava tantes altres coses, com les pluges, com les tardors, com un temps més a l’abast de les persones que esperen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!