Els capvespres del diumenge no són melancònics, sinó lents. No hi ha diumenges avorrits, sinó lents, estables.
Avui és el dia que en faig trenta-vuit i sospito que voldria per sempre un aniversari com el d’enguany. Sense gaires cerimònies, amb converses amables i pausades. Anar passant les hores, les coses senzilles, per sempre.
El meu desig és la salut i la pau. Que ma filla segueixi creixent feliç i que fins envellir del tot em pugui ensenyar tot allò que aprèn i em continuï preguntant per tot allò que li crida l’atenció. La història dels romans o de qualsevol ciència, per exemple. I anar vivint i revivint matines i vesprades, tardors, hiverns, primaveres, estius…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!