L’escàndol del capitalisme es basa en que hom pot passar tots los dies d’una vida sense adonar-se que qualsevol relació està condicionada i ateny a una relació econòmica. Que tota mesura és una mesura relacionada amb la despesa i l’estalvi. Que la felicitat es mesura en relació també a aquest paràmetre.
I així i tot, comptat i debatut, allò que compta és tastar el cel de ben arran de terra estant. Què poc val ser feliç!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!