Solcades

Les persones intel·ligents són bones. Ho escrigué Proust, amb l’elegància que sempre caracteritzà la seua prosa. A més bonesa, més intel·ligència. La bondat s’entrena exercint-la i no es pot ocultar. Com la mentida, com la maldat, tenir un bon cor no es pot dissimular.

Quan estudiava el grau de Filosofia em va interessar molt endinsar-me en el problema del mal. Una de les aventures intel·lectuals més potents de la meua vida va ser llegir els raonaments més elevats sobre l’existència del mal. El misteri del mal. Com a catòlic i d’acord amb alguns episodis de la meua vida, escodrinyar plantejaments a redós d’aquesta realitat em va portar a descobrir (també de la mà d’alguns filòsofs actuals) que hi ha dos àmbits de la vida que mai seran resolts del tot des de la raó i l’empirisme: la bellesa i la consciència.

Implícites en el fet d’existir, la bellesa i la consciència coincideixen en la bondat. En la bondat vera i genuïna. Per mi, en Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!