La superfície és plana. Caic i m’hi recolzo i penso que esdevinc Beckett entre el moment que assumeixo la paralitzant frustració i les ganes de tornar-hi. Superar la frustració és allò que m’ha fet més humil. La frustració m’ho ha ensenyat tot, excepte a acceptar l’alegria de vèncer, de tenir raó, d’haver transformat aquesta merda on els mediocres s’ajunten i després es fan la pell. A competir, al pati.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!