I
Venen de lluny, d’allà on la ignorància els va fer cruels. Amb la conquesta han pervertit el significat de les paraules. Han intentat reescriure la història, però les nacions no poden ser derrotades només amb sang i por. Com hi ha la mare, també existeix la fecunda llavor que quan és arbre s’empelta de lluita per sobreviure.
II
Esta nit mos hem posat al dia a la voreta de la mar. Als quaranta-cinc, allò que desitgem és arribar al final havent solventat els desitjos dels vint. Els anys passen i no ens n’adonem o no pensem tant amb allò que hem anat postergant. Alguns anhels van caducar, però n’hi ha d’altres que encara esperen ser rescatats. Tots tenim projectes i il•lusions i la convicció que raure en l’absurd de la monotonia no està en l’òrbita dels nostres pensaments. Els meus amics són capaços de teixir mecansimes de supervivència tan estables com un Mac. I jo també, malgrat la galvana. És temps de fites i seguir xalant tot assaborint els averanys propis del fet de viure.
4.47 del matí. Ara és l’hora ideal i precisa per emprendre el viatge cap al somni.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!