Solcades
Eduard Solà Agudo
No sé fins a quin punt és bo o no, és necessari o no, és, en fi, una cosa normal que digui que amb el tio Morrongo, a banda de descobrir i iniciar-me en la pastura tradicional, vaig tenir unes converses que potser no tindré mai més amb ningú.
Per això aprecio molt a este home, perquè algunes tardes despullàvem l’enteniment asseguts a un marge, a una séquia o potser asseguts a baix d’un garrofer. Tres anys donen per moltes despullades, per moltes converses entre el silenci, ell i jo.
A voltes, senzillament, després d’una conversa no sabíem què dir-nos. Conills com anàvem després d’haver-nos confessat envoltats d’oliveres, lacones i cabres del país, deixàvem que el silenci mos retornés la resposta, com sempre.
El silenci i la paciència sempre et retornen les respostes més certes. Potser això ho vaig descobrir de veritat allà mateix i al llarg de tot el temps que vam compartir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!