I
Torno jo de xalar amb lo futbol a la penya d’Alcanar i que la tornen ells, ara, fet lo fet, si us plau. Això de vèncer sempre alegra, però les formes compten en qualsevol cas.
II
En arribar ara a casa he posat a coure espaguetis. Això no té importància, però ja ho he dit.
Abans d’arribar a casa he anat a saludar la colla a la disco. Deu minuts. Saludar i muntar a Les Cases a coure espaguetis.
Entendreu que és important que ara menge un bon plat d’espaguetis i no em gite més ample que ample si vos dic que en unes hores, si este Mestral em deixa, arruixaré a una finca d’oliveres.
Enguany cal aprofitar que la floració ha estat abundant i no s’ha rentat la mostra a causa de la pluja. Això vol dir que si no passa res d’extraordinari, de cara a finals d’octubre començarem a plegar. I a collir.
Enguany xalarem: això d’avui, la lliga esta que mos toca jugar i la que compta, la Xàmpions. I arruixa que plou!
III
Em dol molt que això un dia se m’acabe perquè m’ho passo molt bé. Xalo i no passa res que ho digue. Em reca la pobresa aliena, em reca la meua impulsivitat. Em reca, fins i tot, dir-li al mossèn que em confessa que no vull el perdó, encara, pel meu mal geni. Em reca ser tant ignorant i sòmines. Em reca la tristesa, també.
En este món dominat pel mal, qui voldria viure ad aeternum fent el mec a la Terra? Doncs jo. Sí, jo voldria viure fins a suar com un bacallà al sol de la barca. Ho dic perquè sempre que faig esta pregunta em sorprèn que em responguen que no, mai tant, que no.
Pos sí, xeic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!