Solcades

I

El camí d’una vida, arribat el capvespre, ens mostra les cartes i s’endevina tot. Aquesta és la lliçó que un dia em regalà una persona a qui he perdut el rastre. Al final d’una vida hom viu la síntesi de tot allò que ha estat. Això ho expressa molt bé sant Agustí en aquesta cèlebre frase de les Confessions: ‘Al capvespre t’examinaran en l’amor’.

La responsabilitat. No es pot ser responsable sense fer un examen de consciència ver, que faci reviure l’ànima i et dugui a la felicitat. Què en sé jo, de l’amor? Qui sóc?

Cal coratge i ser una persona intel·ligent per donar rellevància a aquest fet. A posar per davant la realitat per negar-se a fer més robusta la feblesa de l’ànima.

II

És cert que després d’un episodi verament traumàtic, la perspectiva vital canvia. Potser ho fa poc a poc o potser la transformació és més accelerada. N’he parlat sovint amb un amic metge. Hi ha persones que arrosseguen el trauma tota la vida, però sempre hi ha un canvi en la seua mentalitat. Aquest fet em reforça la convicció que el misteri de l’amor té un valor que transcendeix en la ment en forma de coneixement i intel·ligència.

Fa uns dies parlava de Proust i la seua manera elegant de tractar  la bondat d’algunes persones. Com més sàvies, més bondat transmeten. Més bon rotllo entreguen, menys egoistes són.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!