I
El febrer mos ha dut núvols i cap previsió de nevada, ací al Sénia. Cel gris i plugims que no acaben de fer saó a la terra. Les nits ja no són tant fredes com al gener. Cap senyal, cap indici de catàstrofe, ni un sol mal auguri. Això està bé. Les feres estan adormides, els caçadors tornen amb dos o tres caps de senglars amuntegats i amb el morro ensangonat. Així transcorre la vida.
Jo viatjo amb la Vespa. Ara ací, ara allà, del Montsià als Maestrats, passant curves i xalant quan accelero un poc en les rectes.
II
Tothom és capaç de fer-se a la idea dels pitjors dels casos. No es pot viure de cara a les notícies si hom aspira a una felicitat més o menys normalitzada. Les informacions són terribles; com més va, més gruixudes, més escandaloses.
Guanya el Mal per golejada. La notícia és que el Bé acabarà imposant-se. Com hi ha Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!