Solcades

Ha arribat lo temps d’emprendre l’alegria pel sol fet de viure i pel fet de sentir-nos pobres en este món dels rics. Ha arribat lo dia de no témer la llibertat, d’omplir les motxilles de proses i poemes, d’abraçades i somriures i de llàgrimes si convé. Ara, en este instant, proclamo el dret a canviar d’opinió i estimar la pàtria per damunt dels himnes i les derrotes, per damunt de la voluntat dels opressors, és clar, i de les seues venjances.

Ara és lo temps d’enyorar el món que hem deixat enrere, lo món de la fraternitat i els rellotges de sol, lo món sense estridències i sense atzagaiades a l’ànima. Reivindico les solituds, los costums i les festes amenitzades pel poble, improvitzades, esbojarrades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!