Sovint, com la publicitat, la informació que no hauria d’atènyer a la publicitat estricta, cerca remoure les emocions. Sovint?
Passa molt sovint que la Història ja no l’escriuen els historiadors, sinó els periodistes (i en el millor dels casos). Us mentiria com un covard i un mesquí si us digués que això no m’importa. Sí, perquè el vocabulari i el tractament en pot sortir perjudicat.
Passa molt sovint que quan la Història es divulga, sovint es diu que és insòlita, insospitada, sorprenent. Cal advertir que tot i que es tracti d’una obra de divulgació hauria de ser curosa amb el mètode i, a més, exposar-lo si més no al pròleg. Demano res de l’altre món?
La Història, com la publicitat, ara ha de ser sempre una novetat. Això ho va escriure sorneguerament en Pierre Vilar en un temps potser més favorable (menys confús?) que el nostre, penso. Mare meua.
La Història, abans de justificar res, observa els fets. Els fets responen també a la lògica espai-temps. Cal dir-ho?
Just en el moment de regalar un llibre d’Història a l’amic o amiga que està interessada en comprendre el present, feu algo també realment extraordinari i fora de la lògica dels nostres dies: Inciteu-la també a que estudiï Història per, com deia el mateix Vilar, ‘aprendre a pensar històricament’.
Estic convençut que aleshores comprendrà encara millor el vostre amor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!