En sortir de missa, avui dissabte, he sentit l’alegria de la meua colla retrobada després d’una setmana dispersa entre Barcelona i el Maestrat. Tenim pendent una calçotada i la celebració de l’aniversari de la Rosana i meu. Anirem al meu tros i els ensenyaré, als que encara no la coneixen, la nova finca que he comprat, veïna d’una de ma mare, i on tinc pensat fer una bassa-piscina per a ma filla Aran i sembrar-hi plantes aromàtiques.
L’amistat és un dels pilars de la vida. Vetllar pels amics és un aprenentatge que dura tota la vida. Els meus millors amics, en Juan, en Pucu, en Gabarró, en ‘Panta’, en Bel, els vaig conèixer a la facultat i a l’escola.
Estimar el proïsme és l’ensenya del poble de Déu, fins i tot pels animals solitaris com jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!