Ametlers florits,
nius abandonats,
ocells que migren,
rastres oblidats,
aljubs sense aigua,
terres deixades
de la mà de Déu,
en la memòria
dels hereus pobres,
desterrats, orfes.
Al final, clarors.
Començar de nou.
Bull el cel rogenc,
cauen els dies.
Un gos, a soles,
dorm vora un camí
que ja no du enlloc.
La primavera
truca una porta
que ningú obrirà.
Un gat miola,
la tarda morint.
Els verals del reg,
les oliveres,
les argelagues,
la farigola
que ja verdeja.
Demà, divendres.
L’aire de la nit.
L’hivern, encara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!