Solcades

He creuat lo riu del carrer

mentre la pluja baixava

amb pressa, fent fressa

-el brogit de l’aigua dels terrats-

tota avall, tota fresca,

esta vespra, avui ja sí i per fi,

perdent-se per sempre,

malaguanyada, morta,

perduda, inútil, regalada,

lliure, correns, arreu.

Com si no manqués

per a viure i fer viure

i riure.

On siga que es digue:

Jo mateix, ací, així.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!