Es parla poc d’allò que passa al bus de llarg recorregut al final del seu passadís. Tanmateix, hi passen coses molt boniques com que dues xiques s’estimen ben aferrades en la fosca de la nit o que el rodamón aprofite per estirar-se a dormir esperant la benvinguda a una ciutat o una terra per a ell desconeguda. Quins olors hi trobarà? Que algú escriga o llegisca. Ah, pujar al bus de la nit per a trobar aquella prosa que es resistia a esclatar. Que algú s’empasse dues o tres llaunes de cervesa i finalment s’estire i s’adorme. De nit passen coses molt boniques, als busos, mentres la majoria no ens n’adonem. L’amor i la calma diràs que adopten una qualitat diferent. Tot és més fet a l’amor i la compàs de l’espera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!