Abraça ben fort el matí,
aquest matí ennuvolat,
i passegeu per nous verals,
descobriu camins inhòspits,
marrades deshabitades,
i treieu el nas a altres temps,
i pareu l’orella, escolteu,
asseguts al peu d’un arbre
o asseguts en un marge antic.
El món haurà girat del tot
i sentireu un gran enyor,
estranyats, una gran buidor
us retornarà algun record.
Per un matí sereu lliures,
solitaris i més sabis
de tot allò que ja no hi és
però que reneix en cada instant
perquè reviure és recordar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!