Que existeix el mal, lo misteri del mal, però l’amor sempre s’imposa. Com hi ha Déu. Com hi ha Déu i que siga l’aniversari de Cranquet i moș haguem trobat totes ho posa de manifest. I ahir em vaig emocionar en vore a ma filla ballar a l’Auditori d’Alcanar. I avui m’he tornat a emocionar. Ara que escric des de casa ho puc escriure, en recordar les paraules de Cranquet. I això pareix que siga tot, però no. O potser no. Potser demà, en arribar el migdia, lo dia torne a créixer i la vida esdevinga senzilla com una fórmula, com una equació, com un vers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!