Solcades

Vols travessar la porta del Migdia? Vols ser bressolat pel sol? Només cal que t’atures i dixes de respirar a un ritme tant frenètic. Tens set? Les mans balbes dels que corrien rere teu ara s’han convertit en muntanyes de sorra. Has sobreviscut i ara només et queda travessar la porta del Migdia. Sents la por com t’esquinça el pit i et lamentes d’haver deixat enrere massa pronte la gent que et va estimar. Ara la majoria pensen que has mort. Però si has arribat fins ací és per un motiu concret que desconeixes. N’ets conscient. Ningú et va regalar res, ni l’ensenyança del Cap dels Escollits et va ser revelada. Tanmateix, ara no et mous. En la terra de ningú vas deixant que la suor davalle del front fins a banyar les pedres. Sents la tristesa de la mare? Què faries, ara, a canvi d’abraonar-te als seus braços com el dia que vas néixer? La gent de la teua tribu parlen de tu. Uns creuen que has traspassat, altres pensen que has fet cap a la ciutat. Els cavalls corrien torts. Tot han estat mals auguris, però ara tens aquest Migdia al teu davant. Ves, travessa la seua porta. Què els déus et troben a punt per a la festa. Obre els ulls, mira el sol. Ni el sol t’encega la vista!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!