La rosada arribarà i no plegarem olives. I les nits s’eixamplaran i mos fotrem de calor. Tot serà com jo he previst. Deixaré les pesades per a l’any que ve, les parades, i me la fotré a excavar al País Valencià. Tot serà així. Pareix que tot vingue a perdre’s, però no serà ben bé així. Tins l’ànima adolorida i la paciència als núvols. Sort en tinc de la literatura i les estones que passo escrivint xonades. La meua vida és un vaixell de vela que voreja les platges dels Països Catalans. Tot ve a néixer, per ser més esplèndid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!