A voltes sento com lo cor se m’encalla. Ell és un cabró, perquè quan s’encalla, s’arrossega. És molt gos. Es passaria la vida en stand by, de cançó en cançó, de vers en vers, dormint de dia i fent lo manta de nit. Ja té 44 anys i no està per a gaires històries. N’ha passat cada una de por i de tant en tant pareix que es fa el valent, però la cap de les hores se n’adona que el repòs és un estat de la matèria que està molt bé. Ja he dit que és molt gos, però és que els gossos tenen més empenta que el meu cor. Mai tant, a fe de Déu que sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!