Converses endreçades, com un crepuscle, així que neix, així que al cap d’uns minuts es desfà i mor l’aurora. Principi i memòria. Un ordre clandestí com una fiblada d’abella. Una manera de no arriscar o no atreure la lluita: no dir res, però estar disposat a parlar amb la mirada. Vas creure que era possible.
Porta del meu cor. Què n’és de simple allò bo! Tots los teus somnis.
El martiri del bisbe de Tarraco, sant Fructuós, i els diaques Auguri i Eulogi, ens fa pensar que en aquell 21 de gener del 259 ja existia a la ciutat una comunitat organitzada de crisitans. L’arqueologia ens parla de grans àrees funeràries a partir de la segona meitat del segle III, les quals adquiriran un
Principi de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu. Com està escrit en el profeta Isaïes: Heus aquí que jo envio el meu missatger davant teu, el qual prepararà el teu camí. Veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes», Joan Baptista es feu present al desert