L’any 1957 vaig ser descobert a les obres del mercat de la plaça del Fòrum. Amb molta personalitat i una gran qualitat d’execució, la meva troballa va enriquir el discurs sobre l’escultura decorativa de la Tarragona visigòtica. Decorat amb perles i tiges serpentines que donen vida a formes vegetals, em van cisellar observant l’estil més
I I ara? Ara el silenci m’escapça l’orella i això també em fa sentir pres d’una tristesa sobre la qual hi poso terra i la sembro per quan arribe la primavera. No sé quines flors hi neixeran, però jo estic més tranquil així, deixant que les coses vaiguen succeint-se com los núvols enduts pel vent.
‘No m’agrada el sexe, prefereixo la solitud. Sóc un súper-home, mireu-me! Voleu estimar-vos? Voleu de debò fer-vos el favor d’estimar-vos? Doncs que la por que us atenalla siga foragitada per la vostra creença, per la vostra fe, per la vostra raó. Així sereu realment humils davant de Déu, davant d’aquest ordre que ha estat dissenyat
El martiri del bisbe de Tarraco, sant Fructuós, i els diaques Auguri i Eulogi, ens fa pensar que en aquell 21 de gener del 259 ja existia a la ciutat una comunitat organitzada de crisitans. L’arqueologia ens parla de grans àrees funeràries a partir de la segona meitat del segle III, les quals adquiriran un
Lo 17 d’octubre de 2010, una bona colla de ciutadans de Tarragona (la ciutat on vaig exercir d’arqueòleg una bona colla d’anys i la ciutat on va néixer ma filla Aran) vam consultar-nos sobre la independència dels Països Catalans. D’això en fa 12 anys, però jo en guardo moltes vivències precioses, molts records entranyables, fins