Viuràs ben feliç. No et farà por la basarda de la nit. L’alegria al cos.
I És ben just a la fi del dia proclamar-se derrotat pel sol i la càndida bonesa de l’estiu. Però ara puc dir amb certesa: – He vençut la canícula anant de camí en camí, solitari com una rabosa! Als peus de les oliveres m’agombolo com un conill i passo els dies d’agost com una
I La intuïció acostuma a fer la punyeta i romandre en silenci és el seu millor antídot si el vent no és favorable. Hi ha la tarda que mai més tornarem a reviure i potser és la darrera tarda de la nostra infància. Recordes lo darrer partit a les escoles velles? La darrera excursió a
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.