Això és el Mestral
Això és el Mestral. Sento el tremp de la terra. Sempre mugaires.
Això és el Mestral. Sento el tremp de la terra. Sempre mugaires.
No passeu pena: morirem. Això és segur. Qualsevol dia, ni el Domingo negre, ni el Turner, ni el gintònic de Seagrams mos salvaràn. No passeu pena: un dia d’estos no mos alçarem i aleshores deixarem de lamentar-nos i de patir. Que si este i que si l’altre, que si el preu de la llotja i
I Aquest encenall de misteris i ombres projectades a les parets no coneixen la claror de les nits i els seus silencis, ni els vols dels corbs solitaris que habiten vora els masos rònecs i les barres dels bars. Sí, amics, lo silenci fa miracles. Penetra com un fibló en l’escorça de la terra i
I Lo dia abans de muntar a Girona el passo a Barcelona, al barri. I la nit abans acostumo a llogar una pel•lícula d’AppleTV. Per bé que no miro la ‘tele’ i tampoc vaig gaire al cinema, llogo pel•lícules en esta plataforma. Ara acabo de vore ‘Habemus papam’ (2011) i he quedat meravellat a causa
I En acabat lo sopar d’amics a Amposta, un americà i alguns gintònics al Castor. Diràs que dilluns no treballem perquè el jaciment està tot xopat. I tindràs raó. I diràs que hem quedat que demà em picaràs i acabarem passejant pel teu poble, en domenge, allà a Pinell. I caurà la vesprada i m’hauré
L’any 1957 vaig ser descobert a les obres del mercat de la plaça del Fòrum. Amb molta personalitat i una gran qualitat d’execució, la meva troballa va enriquir el discurs sobre l’escultura decorativa de la Tarragona visigòtica. Decorat amb perles i tiges serpentines que donen vida a formes vegetals, em van cisellar observant l’estil més
Un mas amagat. El gat de la contrada. Cau la vesprada.