Solcades

Eduard Solà Agudo

Esta manera de ser poruga

18 de juliol de 2021

Esta manera de ser poruga posada al sol ha esdevingut un palíndrom. A fer punyetes amb les ganes de ballar. Consevol diria i no diria que a l’agost mos nevarà però no ho sabrem pas. I consevol se fotrà de pena, per variar, perquè sempre passa. Una tardor és una tardor, això és segur. La

Llegir més

Una lluna travessa la nit

14 de juliol de 2021

I ara a la fresca del terrat una lluna travessa la nit a les palpentes i enyorada d’un temps remot que ens va deixar el rastre del silenci i de l’ànima del Déu creador. Així que parlen los grills l’aurora voldria tornar per sobre de l’horitzó que penja d’un altre món. Mentrestant, em pregunto de

Llegir més

A vegades

13 de juliol de 2021

A vegades és com si la vida s’acabés per un brot d’enveja seminal producte d’una perspectiva obtusa del passat mal curat o d’este present ja viciat. Cosa, tot plegat, de deixar córrer, de plànyer pel patetisme de no acceptar viure al joc de les majories i de la ciència. A la via, a cagar.

Llegir més

Juliol és un dia embriagat de sol

11 de juliol de 2021

Juliol és un migdia embriagat de sol, un rengle de tomateres marcides i un altre rengle de melons madurs que uns vailets es ventaran pel cap abans de fer cap a la bassa. El vint-i-cinc de juliol és sant Jaume i per mi és festa senyalada. Si plou per sant Jaume la tardor es prepara,

Llegir més

Érem més joves que el pa

4 de juliol de 2021

Érem més joves que el pa, més joves que l’enveja i més badocs que el plor de la ira, però quan vam fracassar -com fracassen els lliures- vam fracassar sense penedir-nos de no haver arribat enlloc a temps i d’haver lluitat a la nostra manera. Amb els anys vam comprendre que els fracassos no existeixen,

Llegir més

S’esberla el cel quan lo mires

3 de juliol de 2021

S’esberla el cel quan lo mires i s’arronsa la mar de la platja quan decideixes tornar a casa amb aquella bicicleta tronada que vaig regalar-te per anar rodant, rondant, emergint pel poble, travessant sense adonar-te’n les pàgines esgrogueïdes dels calendaris dels anys vuitantes i norantes, quan tu i jo ens follàvem pels bancals i de

Llegir més

Sempre massa aviat

25 de juny de 2021

Baixa les escales, palpa el pany, obre la porta i s’adona que plou. Camina fins les escales de missa, baixa els esglaons de pedra, un a un, sense pressa, arriba al replà, tanca els ulls, sent el campanar, quarts de sis, sempre massa aviat. Baixa pel carrer de les Ferreries, que és un antic camí

Llegir més