L’amic absent des de fa masses dies dels blocs, Jordi Martí, de Marçà, m’envia un regal per whatsapp. I jo, que me l’estimo, no li dic res, però faig compte de muntar i que siga lo que Déu vulga, que la cosa va de vins i llibres.
M’estimo tant les meues gosses, la Lia i la Lila, que ja tinc pensat lo puesto on les enterraré. La putada de les gosses és que sovint no et sobreviuen. Jo les colgaré en un lloc molt assenyalat per mi, un lloc on aniré a recordar-les, a plorar com un infant, a fer-les presents al
M’entristeixo si penso que potser un dia moriré al llit d’un hospital o una residència, si hi arribo. Jo vull morir als peus d’una olivera del troç, acompanyat de parents i amics. Que demanen festa a la faena per estar amb mi. Quin final més joiós! I que les meues cendres s’escampen allà mateix i
Amb esta cançó que portes als dits, arriba, munta les escales i fes-me una biòpsia al cor. Allà hi tinc un femer sense palla: només xerrit. Si vols pujar a les golfes, ja coneixes lo camí. Fes dringar les esquelles de mon iaio. Escull, d’entre totes elles, aquella gegant, la dels mascles cabrons. Sacseja-la fins
Una mirada al mar. A la mar. Romandre a la mar, com los pescadors del meu poble. No voldria morir sense tenir la mar a la vora. La mar de mon besavi, pescador de Les Cases, i de ma iaia. La mar de les alegries i les penes. La mar de les grans passions, com
En cap altre gènere literari trobarem tanta saviesa com en els contes. Els contes per a menuts i els contes per a grans. Els contes llargs. Jo també vaig aprendre a llegir amb contes. En cada vida hi ha un possible conte digne de ser llegit. Un conte que faça viure una altra volta aquella
I Els adéus. A voltes només es tracta d’oblidar uns camins traçats contra els pobres d’esperit. Els adéus. Acomiadar-se abans que l’ànima es queixe. I enlairar-se. Sentir que la llibertat es recolza sobre les teues raons i amunt, amunt, més amunt. Adéu! Les vides dels miserables retornen als seus caus amarats d’espines, però tu no
I Maquilleu amb fang los vostres rostres: vencerem els bons perquè els covards estan massa enfeinats en cercar els culpables i mentir en nom de la seua veritat interessada. Arribarà l’hora que mos trobarem i mos adonarem que tenim històries compartides: ‘si mos haguéssem conegut abans, però érem tant lluny l’un de l’altre…’ II Sigues