I Cada dia, a tres de sis de la matinada, sona l’alarma del mòbil i si no passa res com que estiga massa cansat, de seguit em llevo i em rento la cara. Preparo un cafè ‘intenso’ i llegeixo l’Evangeli del dia (que gràcies a la magnífica tasca de l’equip d’evangeli.net rebo al correu cada
I Ensurt i calma. I soparet a la Masia, a Ulldecona. Ensurt, córrer, i calma. Soparet. Me penso que compraré més jornals per a plantar morrudes. O arbequines. L’oli d’arbequina és molt fi. Això és una cosa que puc escriure ací i que tothom ho sàpigue. Tothom menys ma mare, que si coneix lo que
Això és el Mestral. Sento el tremp de la terra. Sempre mugaires.
No passeu pena: morirem. Això és segur. Qualsevol dia, ni el Domingo negre, ni el Turner, ni el gintònic de Seagrams mos salvaràn. No passeu pena: un dia d’estos no mos alçarem i aleshores deixarem de lamentar-nos i de patir. Que si este i que si l’altre, que si el preu de la llotja i
I Aquest encenall de misteris i ombres projectades a les parets no coneixen la claror de les nits i els seus silencis, ni els vols dels corbs solitaris que habiten vora els masos rònecs i les barres dels bars. Sí, amics, lo silenci fa miracles. Penetra com un fibló en l’escorça de la terra i
I Lo dia abans de muntar a Girona el passo a Barcelona, al barri. I la nit abans acostumo a llogar una pel•lícula d’AppleTV. Per bé que no miro la ‘tele’ i tampoc vaig gaire al cinema, llogo pel•lícules en esta plataforma. Ara acabo de vore ‘Habemus papam’ (2011) i he quedat meravellat a causa
I En acabat lo sopar d’amics a Amposta, un americà i alguns gintònics al Castor. Diràs que dilluns no treballem perquè el jaciment està tot xopat. I tindràs raó. I diràs que hem quedat que demà em picaràs i acabarem passejant pel teu poble, en domenge, allà a Pinell. I caurà la vesprada i m’hauré