Solcades

Eduard Solà Agudo

Malgrat els anys, ara

23 de febrer de 2020

Hauria d’escriure que et trobo a faltar tant, que em manques cada jorn, que et sento pels carrers que vam recórrer junts aquell estiu nostre. Malgrat els anys, ara. Tu vas canviar-ho tot, Michela, estimada, i em vas encaminar cap a deserts florits d’absències i oasis d’aigües cristal•lines. A voltes et sento. En la meua

Llegir més

Memòria

17 de febrer de 2020

És senzill i atrevit alhora recórrer el migdia per camins esborrats, rocosos, inhòspits, transhumants. Però agraït és, també, descobrir la remor dels segles ben arran de terra, i assumir tot d’una un colossal encontre emocionant amb l’aire que et narra memòries vençudes per l’oblit. Emprendre la història pels verals és cosa de viure. La silent

Llegir més

La nit camina

17 de febrer de 2020

Camina la nit, tant sola i lenta, camina la nit d’esquena a la mar. Dormen els ocells, però els mussols viuen i aguaiten tant sols com les àguiles que esperen clarors per saltar a volar sense témer res. La nit camina, no l’altura el temps que passo despert esperant el sol. No espero res més,

Llegir més

Abraça ben fort el matí

16 de febrer de 2020

Abraça ben fort el matí, aquest matí ennuvolat, i passegeu per nous verals, descobriu camins inhòspits, marrades deshabitades, i treieu el nas a altres temps, i pareu l’orella, escolteu, asseguts al peu d’un arbre o asseguts en un marge antic. El món haurà girat del tot i sentireu un gran enyor, estranyats, una gran buidor

Llegir més

Brindo

14 de febrer de 2020

He tornat. Només per uns minuts, abans no surte lo ‘cotxe de línia’ que em durà de nou al poble. Però per uns minuts, després de dinar amb la família i brindar per natros, he tornat a Can Deu, el Cívic de Les Corts, del barri. Des d’aquesta taula on ara escric vam viure moltes

Llegir més