Desfaig camins
Desfaig camins panxa enlaire, cap per amunt, esperant la pluja que ha d’arribar de matinada. Les hores cauen discretes pel penya-segat. Amb la mirada fixada als núvols escolto el vent i el xiscle de l’òliba. Si tanco els ulls m’adormiré i somniaré escenaris horribles, éssers indòmits en un laberint de síl•labes. No m’hi compteu, jo