Los nostres peus són de quars que esclata a les fogueres i carda una meravella, la meravella dels colors projectats ferotgement al cel i als nostres rostres enrogits. Així son los nostres principis i així esperem vèncer la por.
L’enyor que fecunda els silencis, l’esperança dels fills, la memòria escapçada, la llengua, la creença, a fe de Déu, la vida. Un rastre de camins deshabitats, un rastre de passes solemnes, les dels pobres i els morts a la guerra. Ací, en seguici o en comparsa, en l’aparença d’un món assedegat, d’una remor consant que
Venim dels meandres d’antics rius i portem el gra per ensenya d’una història que no oblidarem. Avui podria començar tot, avui podria ser massa tard per tornar a les rutes del passat. La pluja que ha de venir a l’agost s’amaga rere un cel estiuenc. La seua virtut s’anticipa, tots els origens ens reclamen i
Jo esbufegant i per mandra deixant enrere los carrers del darrer poble que va trencar-me el cor. Perquè hi ha comarques que et fereixen i són sagrades, com la Terra Alta. Jo he viscut i treballat quatre anys gloriosos de ma vida a la Terra Alta i hi torno cada tardor només per contemplar los
El segle XXI serà el segle de la refundació del conservadorisme més instransigent. Si pensem que serà el segle en que la tecnologia humanitzarà les societats en clau de riquesa i benestar, anem bé per anar a Sants. No: La tecnologia mos sortirà més cara que la d’avui en dia i damunt en l’únic que
Deixa’m a soles, remor de porcellana, que vull llençar-me al capvespre cobert de primaveres verdes com l’olivera i trobar la pau de Jesús esperant-me com una fecunda collita. Covard, envejós, espero el perdó i l’abraç: Les dotze voltes estimat per Ell.