La lluna negra
21 de juny de 2022
0 comentaris
La lluna negra. Fer el llit a l’ull del volcà. Vi de Batea.
La lluna negra. Fer el llit a l’ull del volcà. Vi de Batea.
I La sèrie d’entrades al bloc sobre les meues patilles no sé quan comença, però tant se val. El cas és que hem arribat al penós hivern, este hivern de merda, i he pensat que cal que parle de les patilles per bé o per mal que ja fa mesos que no en dic res,
I Ara he muntat al terrat i sento que plou i bufa el Mestral. La foscor es precipita i penso que ma mare mai s’equivoca quan mos diu que ha de ploure. ‘Esta nit farà una arruixadeta’. L’arruixadeta arriba, quatre gotes, afers primaverals, coses de la canícula, però l’arruixadeta es presenta i de seguit corre
Què veig? Veig el gust d’aquest aire. Sento estar a soles al paradís de la dolça tristesa amarrada als cors del meu estómac. No veig res, els records s’anticipen. Mai passa res perquè el temps dels rellotges no avança. Allà on Karl Marx s’hi pixa i s’hi caga, allà visc jo.
Los nostres peus són de quars que esclata a les fogueres i carda una meravella, la meravella dels colors projectats ferotgement al cel i als nostres rostres enrogits. Així son los nostres principis i així esperem vèncer la por.
L’enyor que fecunda els silencis, l’esperança dels fills, la memòria escapçada, la llengua, la creença, a fe de Déu, la vida. Un rastre de camins deshabitats, un rastre de passes solemnes, les dels pobres i els morts a la guerra. Ací, en seguici o en comparsa, en l’aparença d’un món assedegat, d’una remor consant que
Venim dels meandres d’antics rius i portem el gra per ensenya d’una història que no oblidarem. Avui podria començar tot, avui podria ser massa tard per tornar a les rutes del passat. La pluja que ha de venir a l’agost s’amaga rere un cel estiuenc. La seua virtut s’anticipa, tots els origens ens reclamen i
Jo esbufegant i per mandra deixant enrere los carrers del darrer poble que va trencar-me el cor. Perquè hi ha comarques que et fereixen i són sagrades, com la Terra Alta. Jo he viscut i treballat quatre anys gloriosos de ma vida a la Terra Alta i hi torno cada tardor només per contemplar los