El passat dissabte en Joan Roig mos va parlar de l’origen del topònim de la Miliana, que en l’actualitat és una pedania del municipi senienc-ebrenc d’Ulldecona. L’acte es va fer a l’antic molí d’oli, a l’actual Oficina de turisme de la vila. La xerrada, a banda d’amena, va servir per revisitar les fonts notarials dels
Tinc un amic que diu que l’horroritza la idea de conèixer el futur. Jo penso, a diferència d’ell, que no hi ha res predeterminat i que no existeix cap tipus de mitjà per preveure o endevinar amb certesa allò que ens ha d’arribar, a nivell personal o col•lectiu. Si fos així, però, a jo sí
I Sempre surt lo sol quan muntem a la Foradada i sempre arriben primer els gossos que natros. I quan tornem pel Mas de Comú, mos alegra retrobar aquell prat en pendent on mos agrada follar i dormir quan muntem de nit i fem vivac sota un cel coronat d’estrelles. M’agrada que em digues que
Per què parles de la nit quan la tarda es colga, avui que és sant Jaume i el sol s’abandona i es perd i s’anticipa a la pluja? Pels camins que oculten vides, maridatges de vents s’endinsen pels finestrons dels masos amb senyors. Somni de vidre atrapat en un cul d’ampolla, voldria descobrir el teu
Lo passat divendres en Jordi Querol, gerent de l’empresa de biodinàmica Dreiskel, mos va fer una xerrada a l’oficina de turisme d’Ulldecona a instàncies del partit municipal ‘Fem poble’. La xerrada es va anomenar ‘Passat, present i futur de l’agricultura a Ulldecona’, la qual clourà (o continuarà) el proper divendres, 22 de juliol, als claustres
Amollo la Lila i la Lia i de seguit tornen al maset a beure i a jeure. Les cigales canten, corre un airet sà, lo sol asseca les tiges que he desbrossat. Podria estar trist o alegre, però estic en pau. Podria esperar la lluna assegut a la figuera i enterrar els desitjos i el
I Cada minut que cau fa més gran l’escletxa que ens endinsa en la nit. La clau és deixar la nau que encadena les ànimes. II La sort s’encamina volant, qui no l’acolliria? III El passat dissabte ma filla Aran i jo vam anar al cinema d’Amposta a vore ‘Llenos de gracia’, una pel•lícula que
Em pregunto si és possible esmenar la violència totalment normalitzada de les sèries infantils i juvenils. També em pregunto per què la indústria cinematogràfica està basada estructualment en tota mena de violències explícites.